Què han dit d'ell...

Sobre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts:

“Darrere d’aquesta exuberant coberta d’Enric Solbes, l’espectacular riquesa lèxica que l’autor posa en boca dels tres narradors principals, i l’habilitat per reproduir el discurs eroticorural és realment magnífica. I les situacions eròtiques que es presenten, entre l’escalfor i l’humor, molt efectives. I de rerefons un món quasi perdut, el nostre territori, la pàtria, com diu Joan Francesc Mira, que recorda a l’ambient d’aquells ametllers enyorats de Toni Cucarella”.

(Carme Pinyana, descriu.org)


“En Quina lenta agonia... el protagonista per excel·lència és sens dubte, el llenguatge. Un llenguatge amb les particularitats de la comarca de la Costera posat en boca de la gent del carrer i que és el gran motor que dispara el potencial mític que conté el llibre”.

Joan Josep Isern, Avui


La tendresa i la profunda humanitat d’aquestes vides menudes està aconseguida en la perícia tècnica i el domini del sentit narratiu que té l’autor.”

Francesc Calafat, El País


“Una autèntica novel·la dramàtica i humorística alhora, rica en incidents, en què els morts, els vius i els ressuscitats es barregen amb tota naturalitat, però sempre arran de terra.”

Josep Iborra, El temps


Sobre Hòmens d’aigua, dones de fang:

“En una vuitantena de pàgines Toni Cucarella relata, amb la seua destresa
característica, tant per la riquesa del vocabulari, com per l’habilitat narrativa, el que ara s’anomena una “història de vida de la guerra i la postguerra”, en la línia que, de fa uns anys, recuperen algunes editorials preocupades per la història i la memòria, i per la veritat i la justícia”.


(Carme Pinyana, descriu.org)


Sobre Hòmens i falagueres:

“De vegades, Toni Cucarella ens va compadir dels seus personatges, i no cerca un final feliç, ni tan sols un final; tan sols instal·la amb precisió un mirall dels seus passos. La vida sovint es torna agra, però llavors cal fer un bot neutral i continuar el partit, com a un dels meus relats preferits, “El vigilant vora els balancins””.

(Jesús M. Timbau, tens un racó dalt del món, Jmtimbau.blogspot.com)

Cap comentari:

Publica un comentari