Sobre Quina lenta
agonia, la dels ametlers perduts:
“Darrere
d’aquesta exuberant coberta d’Enric Solbes, l’espectacular riquesa lèxica que
l’autor posa en boca dels tres narradors principals, i l’habilitat per
reproduir el discurs eroticorural és realment magnífica. I les situacions
eròtiques que es presenten, entre l’escalfor i l’humor, molt efectives. I de
rerefons un món quasi perdut, el nostre territori, la pàtria, com diu Joan
Francesc Mira, que recorda a l’ambient d’aquells ametllers enyorats de Toni
Cucarella”.
(Carme Pinyana, descriu.org)
“En Quina lenta agonia... el protagonista
per excel·lència és sens dubte, el llenguatge. Un llenguatge amb les
particularitats de la comarca de la Costera posat en boca de la gent del carrer
i que és el gran motor que dispara el potencial mític que conté el llibre”.
Joan Josep Isern, Avui
La
tendresa i la profunda humanitat d’aquestes vides menudes està aconseguida en
la perícia tècnica i el domini del sentit narratiu que té l’autor.”
Francesc Calafat, El País
“Una
autèntica novel·la dramàtica i humorística alhora, rica en incidents, en què
els morts, els vius i els ressuscitats es barregen amb tota naturalitat, però
sempre arran de terra.”
Josep Iborra, El temps
Sobre Hòmens d’aigua,
dones de fang:
“En una
vuitantena de pàgines Toni Cucarella relata, amb la seua destresa
característica,
tant per la riquesa del vocabulari, com per l’habilitat narrativa, el que ara
s’anomena una “història de vida de la guerra i la postguerra”, en la línia que,
de fa uns anys, recuperen algunes editorials preocupades per la història i la
memòria, i per la veritat i la justícia”.
(Carme
Pinyana, descriu.org)
Sobre
Hòmens i falagueres:
“De
vegades, Toni Cucarella ens va compadir dels seus personatges, i no cerca un
final feliç, ni tan sols un final; tan sols instal·la amb precisió un mirall
dels seus passos. La vida sovint es torna agra, però llavors cal fer un bot
neutral i continuar el partit, com a un dels meus relats preferits, “El
vigilant vora els balancins””.
(Jesús M. Timbau, tens
un racó dalt del món, Jmtimbau.blogspot.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada