Biografia literària

La vida personal i literària de Toni Cucarella (abreujament de Lluís Antoni Navarro i Cucarella) és la d’un home compromès per la seua terra i apassionat pel món en què l’ha viscuda. Això es veu constantment en la seua obra literària amb un xifres que, com a escriptor àvid, el fa publicar una obra a l'any.

Va nàixer a Xàtiva (País Valencià-la Costera) l’any 1959 i sent encara un adolescent de catorze anys es va incorporar al món laboral. Des d’aleshores ha desenvolupat tota classe d’oficis per guanyar-se la vida, fet que ha anat compaginant, des dels anys vuitanta, amb l’activitat d’escriptor. Com a bon escriptor literari, ha sabut amerar-se de la flor i nata de la literatura universal llegint i descobrint autors com Kafka, Beckett, Boris Vian, Julio Cortázar, Ionesco i Max Aub; aqueixa nòmina l'ha augmentada amb el temps amb altres autors, també de referència, com John Dos Passos, Faulkner, Steinbeck, Pirandello, Pavese, Vasco Pratolini o Bohumil Hrabal.

L'efecte esponja, que tot ho absorbeix i tot ho amera, fa de la seua obra literària un referent valencià parlant tant des del punt de vista quantitatiu com del qualitatiu. Això l'ha empès ha produir una gran i preuada obra literària que li ha sigut reconeguda amb no pocs premis literaris i amb el merescudíssim reconeixement de la crítica literària i, òbviament, també dels lectors. El palmarès -sense voluntat d'adular- el comença vers l'any 1981 amb el Premi Rafael Comenge d'Alberic amb el recull de contes Crònica de fets gloriosos. Fou un bon inici que l'espentà a publicar el poemari Concert en No Major, només una després. Tot això ho fa mentre treballa a una fàbrica de pantalons i li permet deixar-la per esmerçar-se plenament a l'activitat d'escriptor quan comença, per un temps breu, a treballar com a redactor del setmanari La Veu de Xàtiva.

Després d’aquesta breu incursió en el món periodístic, l’any 1983 s’instal·la a Barcelona per un període que durà vuit anys. A la ciutat comtal coneix Miquel Alzueta, editor de Columna Edicions i li demana d’escriure una novel·la, el resultat de la qual fou Cool: Fresc (1987). Això dona pas a la segona obra de l’etapa barcelonina: El poeta (1988), en la qual, com en la primera, hi destaca l’humor rebel i amoral. Simultàniament publica contes a Diari de Barcelona, producció que posteriorment es plasma en el recull de narracions La lluna vista des de la terra a través de la tele (1990). El 1991, vuit anys després d'estar al Principat, torna a la seua Xàtiva natal.

De la Costera estant, l’any 1993 publica la novel·la Bogart & Bogart, en què fa un homenatge als escriptors nord-americans dels anys quaranta Raymond Chandler i Dashiell Hammert, al cinema negre i -com bé evoca el títol- a Humprey Bogart. Els lligams editorials amb el Principat els manté i per consell de l'editor de Columna, escriu la novel·la Els ponts del diable (1995), premiada amb el Premi Samaruc de Narrativa Juvenil que concedeix l'Associació de Bibliotecaris Valencians (1996). En l'obra, l’autor relata la història d’un jove que desitja ser escriptor i marxa cap a Barcelona. Al poc temps, publica El Lledoner de l'home mort l’editorial Bromera. És la primera vegada que publica en una editorial valenciana. És una novel·la de misteri en què el protagonista esdevé detectiu per investigar sobre el passat de la família. Després d’un parell d’anys de publicar algunes obres d’àmbit local i comarcal, torna a escriure narrativa juvenil amb L’hereu dels Tretze (1999). Abans d’això, però, escriu la novel·la L'última paraula (1998), premiada amb el Premi Ciutat de Badalona de Novel·la i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Hi conta la història de Pasqual Sentís, un terratinent franquista que decideix organitzar el seu enterrament per al dia 20 de novembre del 1975, el mateix dia de la mort de Franco. Ací la mort com a personatge té un paper força representatiu.

Els primers anys del nou mil·lenni són tan fructífers com la dècada deixada enrere. Escriu habitualment al seus blogs Toni Cucarella en roba de batalla, La Cuca Salamanduca i Toni Cucarella Edicions i publica relats i novel·les, entre els quals destaca la novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (2003), amb què obtè obté el Premi Octubre-Andrònima de narrativa i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Altres obres a tenir en compte són Els camps dels vençuts (2001), Llet agra i altres històries com sagrades (2002), Heretaràs la terra (2006), Ulysses i el fantasma foraster (2007), el conte Nicotina dins Il mare tra noi (2008) i Hòmens i falagueres i altres relats (2011), Llegendes de la Costera (2012), Dones d’aigua, hòmens de fang (2013) i Paranys (2014).

Fonts:

Juan, Maria Josep; Martínez, Josep V. 2014 «Trajectòria literària de Toni Cucarella», dins Paranys, 11-26.

Ros Carme, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Toni Cucarella [consulta: 31/12/2018]  https://www.escriptors.cat/autors/cucarellat/pagina.php?id_sec=1589